Eolia

«Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg». Konstantinos Kavafis va escriure un dels cants lírics més meravellosos compostos durant el passat segle XX. Ítaca ha esdevingut, així, indret màgic, redós de somni i de promesa, refugi d’ànimes lliures que busquen, desesperadament, donar un sentit a les seves vides. Eòlia és un nom mític per a descriure una terra venturosa, un Bearn acollidor, una Arcàdia benvolent i pròspera en què l’artista i l’home es puguin refugiar de les intempèries del món. El lector que llegeixi aquests versos trobarà consol en un reialme que mai no hauria sospitat i que tindrà molt a veure amb l’acceptació de la pròpia i inexorable solitud.